El Dic a arribar a casa fa justament 3 anys.  Venia de la Societat Protectora d’Animals de Mataró.  Quan vaig anar-hi, va ser l’únic gosset que no va mostrar cap interès… s’estava a un racó de la gàbia, cargolat sobre sí mateix, tot mullat… Em van explicar que no s’adaptava a la Gossera, que semblava que es deixava morir… I ME’L VAIG EMPORTAR!!
De seguida va menjar molt, va aprendre pautes d’higiene, estava molt content, i ens feia molta companyia.
Però a l’estiu del 14 va tenir la seva primera conducta de mossegar;  va fer mal, però vàrem voler pensar que havia estat un accident.
Després van haver dues  mossegades més, de les que cal anar a curar-se, i d’altres problemes de conducta, amb les escombres, els peus… Tant que ens vàrem plantejar, amb molta pena, la possibilitat de tornar-ho a la gossera.

Afortunadament no ho vam fer, si no que contactarem amb la Núria, qui va venir a “visitar-lo” a casa, i ens va ensenyar a “llegir” la informació que el Dic ens donava, amb els seus gestos,  respecte al que li agradava, l’estressava o li feia por.   La Núria ens va explicar que probablement havia estat mal tractat, i reaccionava amb agressivitat quan se sentia amenaçat, encara que fos amb una carícia massa brusca.

Van ser poques sessions, (i 8 pàgines d’ apunts!) per`el canvi ha valgut la pena.  El Dic continua amb algun problema, però ara el sabem fer jugar sense atabalar-se, el sabem fer passejar, i fins hi tot, el sabem ignorar quan es posa massa pesat.

Ah, i també dir-vos que la Núria no només li ha anat bé al Dic, si no a mi també.  GRACIES.

Altres adopcions de gossos

• Adopció Africa
• Adopció Chula
• Adopció Sayka